Uniforme escolar

No us la pergueu. És digna d’emmarcar. Jo l’he treballada a les aules de la Facultat i per poc acabem tots plorant, de risa i de ràbia. ¿Què ens passa en aquest país, que totes les barbaritats adquireixen un tint de naturalitat tant preocupant? A un senyor el fan Conseller d’Educació i converteix un xiste de mal gust en una RESOLUCIÓ de 24 de setembre de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual autoritza i regula el programa experimental per a l’estudi dels avantatges en l’àmbit educatiu de l’ús de l’uniforme escolar, que acaba publicada al DOGV. Me perdonarà el Sr Font de Mora, però jo m’he passat la vida estudiant com millorar la pràctica educativa i mai he trobat que el clima favorable de treball i convivència, l’absentisme escolar, els transtorns alimenticis, les desigualtats socials, el sentit de pertinença i la inclusió, el consum responsable, la superació dels estereotips de gènere, la seguretat i el control al centre, l’esforç econòmic de les famílies, els conflictes familia-fills, estàn depenent de la roba que vestim quan acudim a l’escola. Són tan importants aquests problemes, i tan reals en la influència sobre les possibilitats i les limitacions dels xiquets i xiquetes quan arriben a l’escola, que situar el punt de mira en l’uniforme escolar és quasi una descarada provocació per desviar la mirada a l’arrel profona i estructural dels mateixos. Per si no vols caldo, comença la Resolució diguent que “diferents estudis de carácter nacional i internacional han destacat els avantatges psicoeducatius de l’ús de l’uniforme esolar”. I se queden tan panxos. Ara facen vostés la prova: agafen a qualsevol persona, no fa falta que estudie res, i li demanen deu factors que constituirien una “avantatge psicoeducatiu” dels alumnes a l’aula, i a veure quants citen l’uniforme escolar. ¿I la millora del clima de treball i esforç?, ¿la convivència? doncs el mateix. I si l’uniforme és tant important ¿com és que no es regula per decret d’autoritat com es va voler fe amb la Ciutadania en Anglés? En fi, un polític pot ficar-se tot el creatiu que vullga en les seves dèries de conservadurisme ideologic, però ¿què ens està passant als professionals de l’educació, que les deixem passar com si foren els coloms de la Plaça de la Verge? Ens acabaran cagant damunt i creurem que el que plou és “un estudi d’avantatges”.