Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

Llums i ombres de l'escolarització de les xiquetes i els xiquets de 2 anys


Conxa Delgado Amo
Jaume Martínez Bonafé

És de celebrar la voluntat del nou Conseller d'intentar aturar l'escandalós creixement de la privatització de l'ensenyament fent pública i gratuïta l'escolarització, ara des dels 2 anys. És de celebrar la voluntat política de facilitar a famílies sense recursos el dret a l'educació dels seus fills o filles. I és absolutament coherent, clar que si, fer-ho en les línies en valencià. Però és preocupant que la forma d'implementar-ho ens recorde tant l'estil polític del passat: sense consulta, amb presses, improvisant. I és molt preocupant l’escassa i pobra argumentació pedagògica d'aquesta decisió política. També a això ens havien acostumat els administradors anteriors, menyspreant o ignorant els sabers de renovació pedagògica.
Ara assenyalarem alguns principis bàsics d'aquesta pedagogia per a l'educació infantil, per si encara poden ser considerats en aquest "programa pilot".
El primer i fonamental és que tots i totes, polítics, administradors, tècnics i professorat estem en el nostre lloc de treball per fer possible la millor educació del xiquet o la xiqueta, que en el cas dels 2 anys significa deixar-lo créixer en pau creant-li un entorn favorable per al seu desenvolupament integral. Els interessos puntuals de la política han d'estar per sota d'aquest principi. Els xiquets i les famílies no s'instrumenten a favor de determinades polítiques, són subjectes de dret i les polítiques estan al seu servei. La presa o la improvisació són males companyies d'aquest principi, que requereix calma, estudi, preparació, negociació de condicions, i garantia plena de l'atenció de qualitat que mereixen i a la que tenen dret els nens i nenes.
El segon és que no hauria de trencar-se el cicle natural de creixement, que s'apropa més a 0-2; 2-4; 4-6. i que qualsevol proposta d'escolarització hauria de respectar; tota una complexa arquitectura especifica dirigida a les necessitats específiques d'aquest cicle: entorn, mobiliari, menjador, equipament didàctic, etc. Una macro-escola, per moltes adaptacions que vulgueu, no és el lloc més adequat per una xiqueta o xiquet de 2 anys.
El tercer te a veure amb l'equip docent i la seua formació. Hi ha una consideració bastant comuna, però molt equivocada, que creu que ensenyar a aquests xiquets no requereix molt de saber, tan sols tenir paciència i ser afectuós. Una consideració totalment errònia i acientífica. Treballar en 0-2 requereix professionals molt preparats, amb formació específica, i per cert, amb igual i màxima titulació, que impedisca qualsevol tipus de jerarquia en les funcions d'atenció a l'infant. Això, òbviament no s'aconsegueix amb cursets de quatre dies. Han de ser altres els temps i espais de formació i intercanvi de sabers entre professionals. Cal considerar, en aquest punt, l'exemple de la parella pedagògica, tal com s'implementa a l’escola infantil municipal d’Alaquàs i a Reggio Emilia, un referent mundial de la bona educació infantil.
El quart te a veure amb la memòria, les conquestes anteriors i els sabers acumulats. A aquest país, com a altres llocs de l'estat, durant les dècades dels 60 i 70 del passat segle, es van produir lluites populars i veïnals amb una significativa conquesta: el salt qualitatiu de "la guarderia" a "l'escoleta infantil", i les xarxes d'escoletes municipals van proliferar. El cas del Patronat d'Escoles Infantils a la ciutat de València és significatiu. Espais específics, molt vinculats al barri, professionals preparats i complicitats col·laboratives amb les famílies. És discutible ara la proposta d'escolaritzar els 2 anys, sense revisar ni recuperar aquesta important xarxa d'escoletes municipals i/o barrials. Aquells professionals amb llarga experiència podrien ajudar a millorar aquest programa.

Ens passem de l'espai atorgat i són encara molt els punts pedagògics que caldria considerar. Sols una darrera recomanació. L'estudi del llibre "La educación infantil de 0-6 años en España", un informe de 340 pàgines produït per la Plataforma Estatal en defensa del 0-6. Un llibre, per cert, recentment presentat a la ciutat de València, entre professionals de distints àmbits compromesos amb la dignificació de l'educació infantil.
Publicat a All i Oli, nº 262

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada