No sé què ens
passa. Serà la por que paralitza, serà la miop indiferència dels conformistes,
serà que som més "muelles", que era com ens qualificà aquell botifler
(tenemos a los valencianos por más muelles,
deia el comte-duc d'Olivares, al XVII). El cas és que ja és difícil suportar
major nivell d'estupidesa, d'incompetència i arbitrarietat. L'últim exemple és
el de l'avançament en l'inici del curs. Una barbaritat. Una barbaritat, darrere
d'una altra i d'una altra. Certament, han hagut protestes exemplars, gestos
rebels, denuncies … però insuficients, mentre molts i moltes han tret el
ventall i han tirat endavant com si no passara res.
És una qüestió de
dignitat, de dignitat professional. Hi ha alguna persona, entre l'anomenat -i
acalorat- cos docent, que crega que hi ha hagut algun avanç significatiu, des
del punt de vista pedagògic, per començar més prompte les classes? Hi ha
alguna persona que trobe un sol argument que ens permeta pensar que era una
mesura a favor dels xiquets i les xiquetes. Que a ells i elles els convenia?
Era una mesura educativa? Era realment educativa?
Doncs, clar que
no. I si no era educativa, si no tenia cap trellat pedagògic, quina ha estat la
paraula professional dels professionals de l'educació? Quina la resposta
pedagògica dels pedagogs? Quina la resposta educativa dels educadors i les
educadores?
Fa temps que
estic fart de veure als informatius que els valencians sols som noticia per
barbaritats com aquestes. Fa temps que veig i escolte indignat prendre
decisions sobre qüestions educatives sense cap argument seriós, per gent que
mana i ordena a un despatx -(amb aire condicionat, això si!), però té una
supina ignorància sobre l'assumpte del qual mana. I fa temps que espere una
esquerra, amb un projecte unitari i seriós per a la cultura i l'educació del
nostre país, que els done una i definitiva patada en el cul. Metafòricament
parlant, és clar.
Jaume Martínez Bonafé
(Publicat a l'All i Oli, oct. 2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario