Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

"Muy muelles, ...muy muelles !!"


No sé què ens passa. Serà la por que paralitza, serà la miop indiferència dels conformistes, serà que som més "muelles", que era com ens qualificà aquell botifler (tenemos a los valencianos por más muelles, deia el comte-duc d'Olivares, al XVII). El cas és que ja és difícil suportar major nivell d'estupidesa, d'incompetència i arbitrarietat. L'últim exemple és el de l'avançament en l'inici del curs. Una barbaritat. Una barbaritat, darrere d'una altra i d'una altra. Certament, han hagut protestes exemplars, gestos rebels, denuncies …  però insuficients, mentre molts i moltes han tret el ventall i han tirat endavant com si no passara res.
És una qüestió de dignitat, de dignitat professional. Hi ha alguna persona, entre l'anomenat -i acalorat- cos docent, que crega que hi ha hagut algun avanç significatiu, des del punt de vista pedagògic, per començar més prompte les classes? Hi ha alguna persona que trobe un sol argument que ens permeta pensar que era una mesura a favor dels xiquets i les xiquetes. Que a ells i elles els convenia? Era una mesura educativa? Era realment educativa?
Doncs, clar que no. I si no era educativa, si no tenia cap trellat pedagògic, quina ha estat la paraula professional dels professionals de l'educació? Quina la resposta pedagògica dels pedagogs? Quina la resposta educativa dels educadors i les educadores?

Fa temps que estic fart de veure als informatius que els valencians sols som noticia per barbaritats com aquestes. Fa temps que veig i escolte indignat prendre decisions sobre qüestions educatives sense cap argument seriós, per gent que mana i ordena a un despatx -(amb aire condicionat, això si!), però té una supina ignorància sobre l'assumpte del qual mana. I fa temps que espere una esquerra, amb un projecte unitari i seriós per a la cultura i l'educació del nostre país, que els done una i definitiva patada en el cul. Metafòricament parlant, és clar.
Jaume Martínez Bonafé
(Publicat a l'All i Oli, oct. 2014)

No hay comentarios:

Publicar un comentario