Este es un bloc para la apertura, el diálogo y el encuentro. Se trata de compartir palabras, que es una forma de compartir experiencias de vida. Está pensado para facilitar la relación educativa con las alumnas y los alumnos de la Facultad. Es también una forma ágil de intermediar en esa relación a través de textos cortos, la mayoría ya publicados en diferentes revistas y periódicos.

Va per tu, Gonçal!!




Jaume Martínez Bonafé

Des que vaig començar a treballar a l'escola, fa ja molts anys, sempre he sabut que estava a un espai social conflictiu, on es creuen interessos i formes d'entendre el món molt distintes i fins i tot contradictòries. Sempre he hagut de desenvolupar estratègies, he necessitat aliances i solidaritats, i he hagut d'enfrontar-me a persones, grups, ideologies amb les que no podia combregar. He plorat, de vegades, i he estat feliç i content moltes altres, sabent-me en el camí ètic d'una educació alliberadora. No s'enganyem: treballem a un sistema educatiu que és un dels teatres d'operacions del capitalisme salvatge. No se si ho hem oblidat, però l'escola està inventada per a la reproducció del sistema social. D'ací el dilema permanent, la cruïlla ètica en la que ens trobem cada dia a l'obrir la porta de l'aula: al servei que qui estic? què faré per a que amb les meves matemàtiques cada xiqueta o cada xiquet siga cada dia una miqueta més lliure, més autònom, més subjecte amb capacitat de reflexió crítica i creació autònoma?. No és a la societat dels majors a la que servim, és als subjectes que han de créixer en llibertat al costat dels que hem d'estar, sabent-nos nosaltres també persones lliures.

Per això mai vaig entendre aquella obsessió pel consens del ministre sociata Gabilondo, a l'anterior legislatura; allò del Pacto por la Educación amb el Partit Popular. Quantes reunions perdudes i quant de debat amb qui no volia escoltar!. I per això mateix entenc perfectament que "la millora" educativa del tal Wert en la LOMCE és una coherent aposta per les élits, i una manera de dir a les classes treballadores, als inmigrants, a les persones sense recursos, que les seves aspiracions tenen un límit, que tots no som iguals. No s'enganyem: els itineraris, les revàlides, les avaluacions i la selecció temprana, tenen un clar component social. El debat sobre la nova proposta de Llei no és un debat tècnic ni un debat exclusivament pedagògic. És clarament un debat polític. Així ho vaig treballar a les Escoles d'Estiu dels MRPs i així ho vaig aprendre de l'estimat Gonzalo Anaya que, per cert, ara al mes de novembre, compliria anys. Doncs, va per tu, Gonçal (i per les Escoles d'Estiu!).

Publicat a l'All i Oli. Quaderns de l'ensenyament. nº 251, gener 2013

1 comentario:

  1. Cristian Mollà Esparza26 de enero de 2013, 9:13

    Pel que has transmès, un regal, açò i molt més ... http://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc

    Pren la llibertat algun dia de publicar al teu blog una petita reflexió/anàlisi/crítica de la Uni. Crec que obriries molts ulls, com a condemnats pocs poden saber-ho.

    ResponderEliminar