Saber situat

Jaume Martínez Bonafé

Me disculpareu si comence aquesta periòdica contribució periodística amb un titular tan críptic, però ara veureu com ens entenem. La qüestió és que d’aquí quatre dies celebrarem a l'hospitalari poble d'Alfafar la II Diada Escolar per l'Horta i clar, estem en fase de preparacions i entre reunió i reunió la cosa dóna quefer i que pensar. És evident que hi ha un procés progressiu de deteriorament de l'horta valenciana vinculat a l'urbanisme salvatge. I sembla una cosa natural que el valor de canvi del sòl urbà siga inversament proporcional al valor d'ús del sòl agrícola. Com natural és també anomenar a eixa suïcida pràctica econòmica progrés social. També és prou evident, encara que menys visible, que hi ha un bon grapat de ciutadans i ciutadanes que estan en contra d'aquesta naturalització de la barbàrie. No parlarem ací de banderes ni de grups emmarcats en ideologies tradicionals, perquè després de veure la solució de dretes que ha donat el PSOE al problema de l'AVE ja m'explicaran vostés on pintem les ratlles del ball de la yenka (recordeu: “izquierda, derecha, adelante y atrás…”). I també és evident el paper que al llarg de la història ha jugat l'escola en la comprensió de la problemàtica social i la formació política. Si avui som una miqueta menys masclistes, o un poc més ecologistes, i tal vegada un poc valencianistes, una de les principals medalles d'aquesta passa se l'ha d'apuntar l'escola. Bé, fins ací algunes evidències que li donen tot el sentit del món a aquesta puntual trobada de les comunitats escolars de l'horta el proper dissabte 4 de juny. Però la qüestió és una altra.
El problema és, tornat al cas ara de la Diada, des de quin saber i des de quina elaboració d'eixe saber ens trobem la gent a Alfafar. Vull dir que, en això que diuen la societat de la informació, no sé si l'amic de l'escola tal –no direm noms– sap el que està fent l'amiga de l'escola qual, i si volen preguntar-ho, i si les autoritats acadèmiques tenen o aporten informació al respecte, o si sobre l'aire que respirem als patis suren les preguntes, i si volem saber més encara, i si la pregunta està en la veu col·lectiva de qui té dret a saber-ho tot. Ara recorde Marx inventant una enquesta sobre les condicions del lloc de treball que era sobretot, així ho va explicar, un aparell de formació política perquè ficava en mans dels propis treballadors les preguntes i les respostes sobre l'empleament de la seva vida. No és de l’experiència rutinària d’on neix el saber. No és tampoc del mutisme individualista o la desimplicació social, perquè la pregunta i la resposta i també, clar que sí, el dubte permanent i la incertesa estan al carrer, al territori, a la vida social. Per això la gent que ens trobem el 4 de juny som els que hem pogut preguntar-nos –des de la minvada xarxa dels recursos més locals i personals– què estàs fent i per què no véns i ens ho contes. Imaginen vostès si la poderosa maquinària de l'administració educativa –incloent-hi també el Consell Escolar, el sindicats– obrira una enquesta a la comunitat educativa valenciana amb la següent pregunta: ¿A la teua escola es podria fer un hort ecològic escolar? Si, no, ¿per què? Raona la resposta amb la comunitat educativa de l'escola. Un primer pas, segur, del saber situat.
(Publicat a l'All i Oli. Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià, nº 187)