Arqueología del concepto "compromiso social" en el discurso pedagógico y de formación docente

http://www.uv.es/bonafe/documents/Arqueolog%20a%20compromiso%20.pdf

La lliçó dels jesuïtes !!!

 L'escola ha estat sempre una institució conservadora, i els darrers anys han incrementat l'immobilisme, on els canvis han reforçat el pitjor dels valors neoliberals: revàlides, recentralització del curriculum, obsessió pels resultats i els rànquings, etc. Qualsevol estudi crític sobre la comunitat educativa indica que no hem millorat en la formació inicial del professorat, s'han pervertit els processos de democratització escolar, i continua hegemònica una didàctica tradicional sustentada en el llibre de text colonitzant la vida de l'aula. Fa falta un debat en profunditat sobre el sentit de l'escolarització pública i sobre els canvis urgents que necessita la institució. I dóna una miqueta de vergonya subraiar el seu caràcter d'urgència per què la urgència s'està quedant antiga.

I ara venen els jesuïtes i ens donen una lliçó: Horitzó 2020. Consulteu el document (http://h2020.fje.edu). No inventen res, però arrepleguen el millor de la tradició pedagògica renovadora: qüestionament de la fragmentació disciplinar eliminant les assignatures tradicionals, transformació d'espais i temps escolars, didàctiques basades en la investigació i el treball per projectes, xarxes horitzontals col·laboratives, supressió d'exàmens,... qüestionament de l'actual estructura d'etapes del sistema creant una nova etapa intermèdia que engloba cinqué de primària fins a segon d’ESO. Sembla com si hagueren reciclat moltes de les actes de les Escoles d'Estiu dels Moviments de Renovació Pedagògica, però pel que conten ha estat una procés llarg i molt participatiu entre professorat, alumnat i famílies, el que ha desencadenat aquesta decisió de canvi, que ja han encetat.

No puc deixar de preguntar-me si no és tota una lliçó per a l'escola pública. Sé que hi ha moltes mestres i algunes escoles públiques que ja estan també desenvolupant aquestes pedagogies renovadores. Però caram!, semblen quasi clandestines. No sé quants mestres en exercici, o quants professors de la Facultat de Magisteri, s'han preocupat de fer una excursioneta fins a Almoines per conèixer l'experiència de la seua escola pública, per ficar un exemple entre d'altres igualment heroics. Crec que a l'escola pública i a les organitzacions que la defensen els fa falta un sacsó (tal vegada el sacsó que ara ens donen els jesuïtes). La defensa de l'escola pública no és sols l'enfrontament a les polítiques educatives ara del PP, abans del PSOE. Fa falta també impulsar, reconèixer, experimentar, il·lusionar, difondre altres pedagogies renovadores.

(Publicat a l'All i Oli. abril, 2015)