El menjar dels pobres

Podeu augmentar la ràtio fins que rebente l’aula, abaixar-nos el sou, acomiadar, reprimir les manis, canviar la llei al vostre interés, engreixar la privada i deixar morir la pública, suprimir el transport escolar, reduir les beques, tornar al franquisme, mentir davant un micròfon, insultar a qui divergeix, gastar-vos la pasta pública en xorrades, pero, si us plau, no sigueu tan cabrons i lleveu les mans del menjar dels pobres.  Ho dic per això dels tuppers, fiambreres o portaviandes.  ¿No sabeu que hi han nanos que, al dia, sols fan la menjada que se’ls dóna al menjador escolar? L’escola pública és un dret social i una obligació de l’estat, ¿com pot ser que hi vulgueu discriminar amb el menjar? ¿Sabeu el que significa que a la mateixa taula del menjador un xiquet s’alimente segons el criteri d’un nutricionista, i al costat arribe l’altre amb el portaviandes ple del que a sa casa han pogut o volgut posar-li? ¿Per què aquesta discriminació? ¿I quants xiquets o xiquetes no portaran ni tan sols portaviandes?

A l’escola el menjador és també un espai educatiu, el menjador és currículum. ¿Què aprenen els xiquets i xiquetes que veuen dues formes distintes d’alimentar-se? Doncs el que jo recorde de la meua infantesa a l’Escuela Nacional: que encara n’hi havia alguns que eren més pobres que jo i rebien una educació distinta, l’educació del pobres, les quatre regles i au. ¿Això voleu fer amb el menjar?

¿I què fareu vosaltres, directors, mestres, tutors, inspectors, presidents de l’ampa...? ¿Guardar escrupolosament la llei mirant cap a un altre costat? ¿No serà ja temps d’insubmissió? Potser algun dia, per alguna finestra d’alguna escola penge una pancarta que diga: Fora els portaviandes de l’educació pública!

Podeu discriminar amb les Matemàtiques, l’Educació física o l’Anglés, però deixem en el plat els macarrons dels nanos, de tots el nanos i en tots els plats. 

Jaume Martínez Bonafé