Enrique Morente i Gonzalo Anaya

La mort d'Enrique Morente m'ha traslladat fins a la memòria de Gonzalo Anaya. Crec que Enrique era un savi valent, que arriscava la seva ben guanyada imatge acadèmica en el flamenc per a posar-se al costat de la innovació, la joventut, el risc, l'aventura, l'exploració d’allò nou i incert. I Gonzalo, des de la pedagogia, va fer el mateix amb nosaltres. Gràcies a aquest esforç solidari queden en la memòria experiències en el flamenc com a "Omega", un d'aquests discos que salude amb especial reverència quan pase per davant de la meva discoteca. I amb no menys veneració i respecte guarde en la meva memòria i cuide en els meus arxius els guions amb què Gonzalo ens obsequiava a les Escoles d'Estiu dels Moviments de Renovació Pedagògica, i les converses en les quals ens regalava una manera de conrear la sabiduria que ens feia a nosaltres també, cada dia, una miqueta més savis. La muerte de Enrique Morente me ha trasladado hasta la memoria de Gonzalo Anaya. Creo que Enrique era un sabio valiente, que arriesgaba su bien ganada imagen académica en el flamenco para ponerse al lado de la innovación, la juventud, el riesgo, la aventura, la exploración de lo nuevo e incierto. Y Gonzalo, desde la pedagogía, hizo lo mismo con nosotros. Gracias a ese esfuerzo solidario quedan en la memoria experiencias en el flamenco como "Omega", uno de esos discos que saludo con especial reverencia cuando paso por delante de mi discoteca. Y con no menos veneración y respeto guardo en mi memoria y cuido en mis archivos los guiones con que Gonzalo nos obsequiaba en las Escuelas de Verano de los Movimientos de Renovación Pedagógica, y las conversaciones en las que nos regalaba un modo de cultivar la sabiduria que nos hacía a nostros también, cada día, un poquito más sabios.