El problema del conocimiento en el triángulo entre capitalismo, crisis y educación.

Per a què serveixen els conflictes?

Jaume Martínez Bonafé

L'escola és un camp social en permanent conflicte. Vull dir, sobre l'escola com institució es creuen interessos diversos, ideologies contraposades. Si uns pensen que l'educació ha de servir per a l'emancipació i la capacitat de ser lliure, autònom, creatiu i just, altres diuen que l'escola ha de servir per a la reproducció de la desigualtat, el manteniment de l'elitisme i la conservació de les ideologies ultra. Si uns pensen l'escola per a gaudir amb el saber, altres pensen que el saber que ens fa falta és el que ens demanaran les empreses que compren mà d'obra. Etc, etc. De vegades afloren amb major intensitat els conflictes: és el cas ara mateix, amb una dreta amb majoria absoluta -no cal oblidar aquest detallet-, que té un programa molt concret: obrir les portes de l'Estat al capitalisme més depredador i salvatge. Així que ahí estem, cridant al carrer, però també parlant, aprenent a escoltar-nos i prenent decisions a Les assemblees. Els educadors i les educadores, (i quan dic educadors i educadores me referix també a les organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra, que són autèntics dispositius de creació de consciència), hem de fer del conflicte un cap d'aprenetge, una autèntica "unitat didàctica" que ens ajude a entendre les divergències, els discursos oposats, els interesos comuns però també els que ens diferencien.

El ministre Wert, per les declaracions que fa i els decrets que impulsa, sembla un inútil amb una capacitat nul·la per entendre el que porta a les mans, però no és el problema. Al ministre hem de aconseguir treure'l del ministeri i derogar el Decret, però no sols per aturar les injustes i absurdes mesures que conté, sinó perquè això significarà capacitat de mobilització i empoderament públic i popular. Abans que feren a aquest home ministre la cosa ja pintava mal per a l'educació. La perversió de la democràcia escolar, els curricula desvitalitzats, els aprenentatges fragmentats, la burocràcia, i la progressiva des-implicació de cadascú de nosaltres -profes, pares i mares, alumnat- de tot allò públic ja estaven presents abans de Wert. Segurament són aquestes pèrdudes les que fan possibles aquest tipus de ministres i de governs. Per a què ens han de servir els conflictes? per aprendre a fer més pública L'escola, per augmentat la consciència crítica, per revitalitzar i dinamitzar la pràctica organitzativa i política de l'esquerra social, ...tu diràs!

(Publicat a All i Oli. Quaderns de l'Ensenyament, juny 2012)

La Educación (Social) y sus Pedagogías

Publicado en Cuadernos de Pedagogía, nº 422, abril 2012.